Quan, ara fa just deu anys, un grup de joves mestres exiliats més enllà del Sènia es van inventar la trobada, pocs confiaven que aquella aventura agosarada podria sobreviure al pas dels anys. I tanmateix, mira per a on, l’invent es manté ben viu, i continuen donant la murga per a consolidar, any rere any, el projecte que els ha portat a tants indrets de terres germanes.

Toshiro Kanamori és un mestre japonés que entén l’escola con un espai privilegiat per a establir lligams. Els vincles generats en aquest temps de formació responen a la necessitat d’entendre la vida com una oportunitat per a ser feliços. Però la felicitat no té res a veure amb assolir èxits o arribar a un estat d’eufòria permanent, com ens venen els cants de sirenes mediàtics. La felicitat és més aïna sentir la necessitat d’obrir el cor als altres i ser capaços de viure també en el seu cor. Tan senzill i tan complicat com això. L’empatia és la porta del coneixement de l’altre, un pont on es troben els sentiments, es comparteixen les necessitats i es preparen en comú els projectes de futur. Pensar i sentir en els altres no és només la via del reconeixement de la diferència com a requisit per al propi creixement sinó també la clau per a ser feliços perquè és la manera de mantindre els lligams que ens donen la força per a viure.

El dia 8 de maig denou una gran gentada d’alumnat provinent de 28 instituts d’educació secundàriade les tres províncies, Alacant, València i Castelló, es van unir a Barcelonaamb altres 10  IES de Catalunya i Balearsper a celebrar un any més la trobada COM SONA L’ESO.

El tren Esòtic, queens va fletar Renfe, i una dotzena d’autobusos ens dugueren fins la vora de laplatja de la Ciutat Comtal. A dins d’ells, els grups improvisats de música jafeien preveure que aquella trobada portava un bon cultiu, una bona baseharmònica.

L’arribada alPavelló de La Mar Bella va ser tota una explosió d’alegries, abraçades,retrobaments i noves cares de xiquetes, xiquets, professors i professores que,amb els cors oberts i els caps plens de propostes i d’idees fresques, estaven apunt per a sacsejar-les i fer un còctel musical de nou inaudit.

Aquesta és la història d’una experiència única i irrepetible, la història d’un somni col·lectiu materialitzat en aquest fruit musical de primavera, delicat i sucós, ofert als sentits predisposats. És el fruit del triomf d’un immens aplec d’alumnes i professors de música que estan escrivint el millor exemple d’art que mai ha de prescriure sinó que restarà, rigorosament instal·lat, en la memòria històrica de tots aquells que hem tingut la sort d’assistir i participar en el seu naixement. Tots junts, com els darrers set anys pel mes de maig, desafien els límits convencionals de l’educació per a mostrar i demostrar, còmplices i provocatius, que una altra manera d’ensenyar i d’aprendre és encara possible: la música, eina feta llenguatge universal, com a font de coneixement a través de la festa i de la xalera, el sorolls harmoniosos compartits als carrers i a les places, els ritmes i els colors en un intercanvi necessari i vital.

Darrere l’1 el 2. Gran frase, no creieu? Si l’apliqueu al 3, al 4, al 5 o al 6 la frase és, simplement, genial. I així, d’aquesta manera, enguany ja fem la 6a trobada de música “Com sona l’ESO”.

Des del fons dels passadissos, des de l’oblit de molts responsables polítics, una trobada més, una nova aventura sonora, una nova possibilitat per mostrar a tothom la necessitat d’una educació mitjançant l’art. Davant un món cada vegada més intolerant, proposem l’art com a so col•lectiu. Davant els actes xenòfobs, proposem la multiculturalitat de l’art.

Any de silencis forçats, d'il·lusions truncades, de misèries humanes. Però, també any de canvis, de noves il·lusions, de sonores esperances. Així amb tot açò, encetem una nova aventura sonora, i comença la 5ena trobada de música: '' COM SONA L'ESO''. Ací estem cinc anys i els que vindran, fent soroll, bufant, cantant, enfortint les amistats, coneguent-nos una mica més, d'un altra manera, fora de les quatre parets, fora de la tanca. Cinc anys d'esforç, amb dissonància amb l'administració, com si treballarem per a diferents objectius.

Aquest any més que mai des d'Aielo de Malferit, des de la Vall d'Albaida, volem fer un altre crit, un crit fort, a tempo i uníson. Un crit en defensa de les arts, en defensa d'un altra forma de veure el món, un altra forma d'educar.

Escolten vostès amb atenció, perquè potser açò que escoltaran no torne a repetir-se. Si la nova llei de ''qualitat'' continua d'aquesta manera prompte molts alumnes perdran l'opció i l'oportunitat d'educar-se amb música donat que hi ha itineraris en secundària que descarten l'opció musical, i d'altres alumnes més menuts que passaran a donar cada vegada menys música.

S'ha demostrat i ho demostrem dia rere dia que la música és un element integrador, una eina vital per dinamitzar, per integrar, i sempre ho ha sigut. La música forma part de nosaltres, ens acompanya, ens empenta, ens recorda qui som, què som i d'on venim. Hi ha música per a totes, tots i per a tot.

No sense dificultats, un altre any i contra tot pronòstic, presentem la IIIa trobada de música “COM SONA L’ESO?”. Realment, aquesta trobada representa per a tots nosaltres una mena de fòrum on poder mostrar part de la feina que el nostre alumnat realitza a les aules. És clar que per arribar ací la feina no és gens fàcil: nombroses hores d’assaig, dies dolents, grans dies, hores d’esplai sacrificades a les aules amb més assajos, reunions i un llarg etc. que va configurant açò que tenim entre les mans.

Aquest any la trobada porta com a subtítol “als pobles de la Mediterrània’’, subtítol de sobra justificat des de la convicció que la Mediterrània i tots els seus pobles constitueixen un paradigma de fusió cultural, on nombroses cultures han anat configurant al llarg de la història una forma de ser mediterrània, oberta i tolerant.

Segurament molta gent ho pensava i a nosaltres ens ha tocat dur-ho a terme. però, alló que realment importa no és qeui ho fa sinó, que a la fi, es fa.

Des de la primera trobada "COM SONA L'ESO", decidirem que aquest era un dels camins que ens permetria arribar fins on les paraules és difuminen, i que aquesta, i no altra, era la forma més digna que tenim de lluitar per una serie de valors i utopies que tantes vegades s'han negat a molts afavorir una educació més humanitzada i crítica de la nostra societat.

Amb una iniciativa altament activa, aquest porjecte pretén mostrar al nostre alumnat la possibilitat de sentir-se una mica més prop del món real de la música, i oferir-li la possibilitat de trobar-se immers en un món de sensacions on la música té el seu terreny més propici.

El nostre alumnat, de vegades es veu limitat per l'espai fisic i altres barreres que impedeixen gaudir realment tot allò que ens ofereix la música; des de l'assaig i les anècdotes, elpoder del gest,la coordinació instrumental i vocal, els vincles afectius que es generen,a més d'un llarg etc.